Club Karate Sant Cugat

Prop de l'any 550 AC un monjo budista amb el nom de Daruma (Bodhidharma) va deixar Índia oriental per a dur a Xina els ensenyaments de Buda. En el seu viatge al Temple Shao-lín (Shorinji), localitzat en la província de Hunan, els seus seguidors queien exhausts buscant arribar a nivells superiors d'espiritualitat. És aquí quan Daruma incorpora un mètode d'entrenament per a desenvolupar ment i cos a nivells acceptables per a tractar d?adquirir l'essència del budisme. Aquest entrenament es va dir Ekkin kyo (Ekkin "Sutra"). Espargit després a altres parts de Xina sota el nom Shorinji Kempo (Boxa Xinesa), el qual fa referència al lloc d'origen. Aquest estil arriba a les Illes Ryu Kyu gràcies al comerç i altres factors la qual cosa va ajudà al desenvolupament del Okinawa-te, precursor del Karate. No existeix evidència documentada que clarifiqui la data exacta en què va aparèixer el primer concepte marcial de Okinawa, però el que si se sap és que per a aquesta època ja existia un sistema de combat nadiu conegut com Te (mà). Encara així el Kempo va ser conegut com l'únic sistema marcial de Okinawa. La raó de la falta de documentació es deu al fet que l'ensenyament d'arts marcials va ser sempre conduïda en forma secreta i no s'ensenyava o entrenava obertament com és fet avui dia. Encara que el Karate té com arrel el Kempo cal aclarir que el Karate també va adquirir part de les seves tècniques de la tradició marcial local.

Durant el període de Sho Hashi (1400) es van unificar els tres territoris de Okinawa (Shuri, Naha i Tomari); adoptant com política nacional la prohibició de possessió de qualsevol arma. Dos-cents anys després, en el 1609, totes les armes van ser confiscades novament pel govern al moment que les Illes Ryukyu van caure sota la sobirania del Clan Satsuma de Japó. S'assumeix que el desenvolupament marcial, com defensa sense "armes", va rebre una gran embranzida gràcies a aquesta doble prohibició, transformant-se en l'art marcial okinawense que coneixem avui dia. És un fet que molts experts xinesos van tenir contacte amb Okinawa, contribuint fortament en la tècnica del Okinawa-te. Un d'aquests homes va ser KuShanku, qui va viatjar amb diversos estudiants i va introduir un tipus de Kempo a l' illa prop de l'any 1750. Durant el període Menji [1868-1912] es va instituir en Okinawa un sistema formal d'educació. En els exàmens físics realitzats a estudiants, aquells joves amb entrenament en Karate van impressionar als metges per la seva postura, simetria corporal balancejada i una clara definició muscular. En 1902 el Ministeri d'Educació va incloure el Karate com disciplina habitual a les escoles com part del programa d'educació física. Era la primera vegada que el karate va ser exposat al públic general. En 1916-17 un grup de representants de la província de Okinawa va ser convidat al Butoku-donin a Kyoto Japó, centre oficial de totes les arts marcials de l'època, per a fer una demostració de Karate. Exhibint-se així per primera vegada el Karate de Okinawa. El 6 de Març de 1921, en una visita de Hiroito, hereu a la corona de Japó, a Okinawa s'exhibeix el Karate en el Gran Saló del Castell de Shuri. En l'estiu de 1922, el Ministeri d'Educació té la seva primera exhibició nacional atlètica a Tòquio. L'encarregat de la presentació, Gichin Funakoshi, va haver de romandre a Japó a causa del gran interès de diverses organitzacions pel Karate. Creient fermament en l'avenir del Karate es va donar a la tasca d'espargir el mateix a través de xerrades i demostracions, la qual cosa va dur el karate a ser conegut a través de tot el món.